Des de Figueras Pacheco fins als maies

Des de fa anys, el Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) s’ha convertit en un dels museus de referència a la província alacantina. Una zona que en un primer moment va apostar essencialment pel turisme de sol i platja, però que des de fa alguns anys ha anat evolucionant també cap a ofertes alternatives per a atraure altres tipus de turisme. Potser una de les millors mostres d’este costós canvi de mentalitat siga el nostre gran museu arqueològic, que des del dia 25 de maig inaugurarà la seua nova gran exposició internacional ‘Maies, l’origen de la ciutat perdida’. Fins a gener de 2018, tres sales senceres estaran dedicades a esta civilització mil·lenària quasi perduda que va habitar durant segles a les selves d’Amèrica central. No és ni molt menys la primera destacada exposició internacional que organitza el MARQ en els últims temps. Hem pogut veure en les seues sales al cèlebre ‘Discòbol’ grec, peces egípcies del Louvre, col·leccions daneses del món víking, tresors dels bàrbars trobats en el riu Rhin i un llarg etcètera. Actualment el propi MARQ s’ubica en un assenyalat edifici alacantí ja de per si carregat d’història, sent un dels museus arqueològics que més destaca a tota Espanya per l’ús de la tecnologia i mitjans audiovisuals. Els seus inicis Però per a entendre la història que es troba realment darrere d’este museu, és necessari remuntar-nos a principis del segle XIX. Va ser en aquella època quan les autoritats polítiques alacantines van començar a mostrar un cert interés per rescatar el nombrós patrimoni arqueològic que tenim a la nostra província. En 1843 es crea la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. Però no va ser fins als anys 30 del segle XX que la Diputació d’Alacant decidix al fi establir un museu arqueològic. Es va ubicar en la planta baixa del propi palau provincial. A l’acte d’inauguració celebrat en 1932 va acudir el mateix President de la República, Niceto Alcalá- Zamora. El gran instigador va ser Francisco Figueras Pacheco, a qui la seua condició de cec no va impedir convertir-se en tot un referent de l’arqueologia alacantina. També hi van col·laborar decisivament en la posada en marxa del museu José Lafuente Vidal i José Senent. Tots estos historiadors van classificar el material arreplegat durant tants anys per l’esmentada Comissió i van aportar noves peces de diferents jaciments provincials com de la Illeta dels Banyets (al Campello) o de Lucentum (en el Tossal de Manises). El primer director va ser Joaquín de Rojas. Durant la guerra el Museu Arqueològic va haver de tancar les seues portes Durant la guerra el Museu Arqueològic va haver de tancar les seues portes. Després del conflicte, va quedar a càrrec d’una altra figura clau de la nostra arqueologia local i provincial: el pare José Belda. Va heretar el càrrec Enrique Llobregat, amb qui es va multiplicar el nombre de peces. Finalment la Diputació es va acabar quedant xicoteta per a tant material. Nou edifici Era imperatiu buscar un nou lloc. Un edifici més gran i amb una història pròpia que fera justícia a la del museu. Casualment, l’Hospital Provincial del Pla portava tancat des de 1991. Aquest centre hospitalari era l’hereu del primer gran hospital obert a Alacant (data de 1333) en l’actual carrer Montengón. Al llarg dels segles havia canviat diverses vegades d’ubicació i de nom, fins que en 1930 es va traslladar al citat immoble en el Pla. En 2004 rebia el prestigiós premi al Museu Europeu de l’Any Una institució alacantina històrica, que ara deixava pas a una altra. El nou MARQ va ser inaugurat en 2000. Este edifici va multiplicar les seues possibilitats de desenrotllament i modernitat. El projecte va donar els seus fruits, i en 2004 rebia el prestigiós premi al Museu Europeu de l’Any. Material i exposicions Actualment acull 160.000 visitants a l’any (dades de 2016) , la qual cosa va suposar un creixement d’un 15% respecte a l’any anterior. També rep nombroses excursions escolars de la ciutat d’Alacant i altres localitats de la província. Actualment acull 160.000 visitants a l’any Té sales permanents de Prehistòria, Cultura Ibera, Cultura Romana, Edat Mitjana, i Edat Moderna i Contemporània, a través de les quals podem fer un recorregut per la història de la nostra ciutat i provincia. També podem conéixer els mètodes arqueològics empleats pels especialistes, a les sales d’Arqueologia de Camp, Urbana i Subaquàtica. A més de l’esmentada exposició maia, el museu té projectada una altra exposició itinerant “Llum de Roma” que ja es pot visitar al Museu Arqueològic de Crevillent fins a gener de 2018. L’esmentada mostra porta en marxa des de 2014 i ja ha passat per Elda, Callosa de Segura i Sax. Així mateix, al hall del museu actualment s’exposa una xicoteta mostra de copes de ceràmica de l’Edat del Bronze anomenada ‘Preneu i beveu. Una copa per a un ritual mil·lenari’. Post Views: 181 Relacionado

El MARQ celebra el seu 85 aniversari i mira al futur com un referent del turisme cultural a la Costa Blanca

- Escrito el 27 mayo, 2017, 1:19 pm
7 mins

Des de fa anys, el Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) s’ha convertit en un dels museus de referència a la província alacantina. Una zona que en un primer moment va apostar essencialment pel turisme de sol i platja, però que des de fa alguns anys ha anat evolucionant també cap a ofertes alternatives per a atraure altres tipus de turisme.

Potser una de les millors mostres d’este costós canvi de mentalitat siga el nostre gran museu arqueològic, que des del dia 25 de maig inaugurarà la seua nova gran exposició internacional ‘Maies, l’origen de la ciutat perdida’.

Fins a gener de 2018, tres sales senceres estaran dedicades a esta civilització mil·lenària quasi perduda que va habitar durant segles a les selves d’Amèrica central.

No és ni molt menys la primera destacada exposició internacional que organitza el MARQ en els últims temps. Hem pogut veure en les seues sales al cèlebre ‘Discòbol’ grec, peces egípcies del Louvre, col·leccions daneses del món víking, tresors dels bàrbars trobats en el riu Rhin i un llarg etcètera.

Actualment el propi MARQ s’ubica en un assenyalat edifici alacantí ja de per si carregat d’història, sent un dels museus arqueològics que més destaca a tota Espanya per l’ús de la tecnologia i mitjans audiovisuals.

Els seus inicis

Però per a entendre la història que es troba realment darrere d’este museu, és necessari remuntar-nos a principis del segle XIX. Va ser en aquella època quan les autoritats polítiques alacantines van començar a mostrar un cert interés per rescatar el nombrós patrimoni arqueològic que tenim a la nostra província.

En 1843 es crea la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. Però no va ser fins als anys 30 del segle XX que la Diputació d’Alacant decidix al fi establir un museu arqueològic. Es va ubicar en la planta baixa del propi palau provincial. A l’acte d’inauguració celebrat en 1932 va acudir el mateix President de la República, Niceto Alcalá- Zamora.

El gran instigador va ser Francisco Figueras Pacheco, a qui la seua condició de cec no va impedir convertir-se en tot un referent de l’arqueologia alacantina. També hi van col·laborar decisivament en la posada en marxa del museu José Lafuente Vidal i José Senent.

Tots estos historiadors van classificar el material arreplegat durant tants anys per l’esmentada Comissió i van aportar noves peces de diferents jaciments provincials com de la Illeta dels Banyets (al Campello) o de Lucentum (en el Tossal de Manises). El primer director va ser Joaquín de Rojas.

Durant la guerra el Museu Arqueològic va haver de tancar les seues portes

Durant la guerra el Museu Arqueològic va haver de tancar les seues portes. Després del conflicte, va quedar a càrrec d’una altra figura clau de la nostra arqueologia local i provincial: el pare José Belda. Va heretar el càrrec Enrique Llobregat, amb qui es va multiplicar el nombre de peces. Finalment la Diputació es va acabar quedant xicoteta per a tant material.

Nou edifici

Era imperatiu buscar un nou lloc. Un edifici més gran i amb una història pròpia que fera justícia a la del museu.

Casualment, l’Hospital Provincial del Pla portava tancat des de 1991. Aquest centre hospitalari era l’hereu del primer gran hospital obert a Alacant (data de 1333) en l’actual carrer Montengón. Al llarg dels segles havia canviat diverses vegades d’ubicació i de nom, fins que en 1930 es va traslladar al citat immoble en el Pla.

En 2004 rebia el prestigiós premi al Museu Europeu de l’Any

Una institució alacantina històrica, que ara deixava pas a una altra. El nou MARQ va ser inaugurat en 2000. Este edifici va multiplicar les seues possibilitats de desenrotllament i modernitat. El projecte va donar els seus fruits, i en 2004 rebia el prestigiós premi al Museu Europeu de l’Any.

Material i exposicions

Actualment acull 160.000 visitants a l’any (dades de 2016) , la qual cosa va suposar un creixement d’un 15% respecte a l’any anterior. També rep nombroses excursions escolars de la ciutat d’Alacant i altres localitats de la província.

Actualment acull 160.000 visitants a l’any

Té sales permanents de Prehistòria, Cultura Ibera, Cultura Romana, Edat Mitjana, i Edat Moderna i Contemporània, a través de les quals podem fer un recorregut per la història de la nostra ciutat i provincia.

També podem conéixer els mètodes arqueològics empleats pels especialistes, a les sales d’Arqueologia de Camp, Urbana i Subaquàtica.

A més de l’esmentada exposició maia, el museu té projectada una altra exposició itinerant “Llum de Roma” que ja es pot visitar al Museu Arqueològic de Crevillent fins a gener de 2018. L’esmentada mostra porta en marxa des de 2014 i ja ha passat per Elda, Callosa de Segura i Sax.

Així mateix, al hall del museu actualment s’exposa una xicoteta mostra de copes de ceràmica de l’Edat del Bronze anomenada ‘Preneu i beveu. Una copa per a un ritual mil·lenari’.